Beccaria hi posa seny

La moneda del César, de Antonio Arias

Gran precursor, Cesare Beccaria critica la criminalització del suïcidi al seu Tractat dels delictes i les penes (1764). Li retreu la seva ineficàcia, ja que s’aplica a un cadàver, i la injustícia del procediment que consisteix a convertir en ostatges els membres de la família. Hi veu una font de desordre dels esperits més perjudicial que dissuasiva. El tort que fa a la societat aquell membre que se suprimeix és menor, segons constata, que el causat per l’emigrant que passa a l’estranger amb armes i equipatge. Deixem que Déu exerciti la seva justícia divina, conclou, i donem al Cèsar allò que és del Cèsar.

Suïcidi, manual d´us, Claude Guillon i Yves Le Bonniec

El trabajo, la mejor de las policías

Sebastiäo Salgado, serie Trabalhadores

Sebastiäo Salgado, serie Trabalhadores

El trabajo —al que Nietzsche llama «la mejor policía, que mantiene a todo el mundo a raya»— era la fuente de ingresos de papá, aunque se llevase la mayor parte de su tiempo y energía.

Mi oído en tu corazón, Hanif Kureishi, Pág. 110

Bombardeo de Hamburgo

Bombardeo en Hamburgo

Al cabo de una semana cerraron por completo el acceso a estas zonas de la ciudad. Construyeron un alto muro alrededor; sin duda no les faltaban piedras. En todas las entradas había guardias armados. «¿Qué se le ha perdido por aquí?», me dijo uno, «esto no es ninguna atracción». Se podía ver los reclusos trabajando dentro con sus trajes a rayas. Debían rescatar los cuerpos sin vida. Corría la voz de que los cadáveres, o como quiera que se llamen los restos de lo que fuera un ser humano, eran incinerados allí mismo o destruidos con lanzallamas en los sótanos. pero en realidad era peor. De tantas moscas como había, no podían acceder a los sótanos, resbalaban de tantos gusanos del tamaño de un dedo como había en el suelo, y eran las llamas las que tenían que desbrozarles el camino para que pudieran llegar a aquellos que habían muerto abrasados por las llamas.

Continua llegint

Beneïda confusió eclesiàstica: Sant Agustí disfressa a Plató d’apòstol i Rousseau el descobreix

Naturaleza muerta con Biblia y candelabro, 1885, Vincent Van Gogh

Cal esperar el segle IV perquè se li acudeixi a Sant Agustí de mostrar com el suïcidi és una «perversió detestable i damnable» i que el «no mataràs» bíblic s’aplica també a sí mateix.

Aquesta sobtada descoberta teològica, presentada com a veritat eterna, dóna a Jean-Jacques Rousseau l’ocasió de practicar la malvolença: «Els cristians no l’han treta ni dels principis de la seva religió, ni de la seva única regla, que és l’Escriptura, sinó tot just dels filòsofs pagans. Lactanci i Sant Agustí que van ser els primers a avançar aquesta nova doctrina, de la qual ni Jesucrist ni els apòstols no havien dit paraula, no es recolzen sinó en el raonament del Fedó, de manera que els fidels que creuen seguir aquest punt l’autoritat de l’Evangeli, no segueixen sinó la de Plató».

Suïcidi, manual d'ús, Claude Guillon i Yves Le Bonniec, pàg.71

El decés de Jorge Ibargüengoitia

Jorge Ibargüengoitia, imatge manllevada de salonkritik.net

Un terrible accident d’aviació que va causar la mort a Rosa Sabater ha estat objecte d’investigacions, com és lògic, i va presentar algunes característiques dignes d’estudi.

Continua llegint

Aquellos lejanos dieciocho…

A mis dieciocho o diecinueve años cogía cualquier libro que encontrase por casa. Era una buena manera de aprender, lo aleatorio era una virtud. También hablaba con papá de estas lecturas. Además leía a Jack London, Henry Miller, Jack Kerouac, Charles Bukowski. Aquéllos eran «libros para chicos» o incluso para chicos «salvajes», que contrarrestaban los ideales del barrio residencial con una vida más espontánea. En mi diario las llamaba novelas «de estilo de vida» y escribí: «No quiero ir al colegio. Me convertiré en un marginado social y viajaré por la carretera, escribiendo y follando.»

Mi oído en su corazón, Hanif Kurieshi Pág. 146

Cuántas ilusiones de folloteo continuo y literario, de noches con sabor a piel y esperma derramado, cuántos desvelos de jadeos y golpes de saliva, pezones y pechos perfumados de sal a mansalva, turgentes como los de los mangas, insaciables a besos y caricias, disponibles a cualquier atisbo de deseo… Cómo pudo ser que toda esa energía desparramada se esfumara con el sonido de una cisterna.

Mètode infal·lible contra el suïcidi

Hospital, fotografia de George Georgiou de la sèrie Hidden: Psychiatric Hospitals

Hospital, fotografia de George Georgiou de la sèrie Hidden: Psychiatric Hospitals

La major part dels participants al congrés d’Estocolm declararen la seva preferència pels electro-xocs, que «continuen sent l’anti-depressiu més eficaç».

Ja ho sabia l’italià Cerletti quan, tot visitant els escorxadors de Roma, on se sotmetia els porcs a una descàrrega elèctrica abans de matar-los, li vingué al cap la idea de l’electro-xoc.

 

Suïcidi, manual d'ús, de Claude Guillon i Yves Le Bonniec, Pàg. 79

Dylan Thomas y Woody’s Bar and Grill

The White Horse Tavern

The White Horse Tavern

(..) Una vez en Nueva York, a donde arribaron con toda felicidad el 21 de abril, día de inauguración de la Feria, se dirigieron sin perder un minuto a Greenwich Village, y de manera precisa al número 557, Hudson Street, donde se encuentra The White Horse Tavern, en la que el dicho Dylan Thomas acostumbraba emborracharse un día tras otro (taberna que por cierto no hay que confundir con el Woody’s Bar and Grill, en el que Thomas ingirió la desolación de los dieciocho whiskies solos y finales que lo llevaron directamente al delirium tremens, de éste a la Calle Once y la Séptima Avenida, St. Vincent’s Hospital, y de aquí a la tumba; bar, dicho sea de paso, hoy derrumbado, pero que en sus días de gloria se hallaba en la esquina de la Sexta Avenida, llamada también Avenida de las Américas, con la calle Nueve) (…)

Fragmento extraído del cuento de Monterroso, El informe Endymion

Etimologia de foc de Sant Telm

 Sant Telm o Sant Pere González Telm, part d'un retaule de Alejo Fernández del segle XVI

Sant Telm o Sant Pere González Telm, part d’un retaule de Alejo Fernández del segle XVI

Sant Telm, diu la llegenda, fins i tot va sortir incòlume quan es va llançar a una foguera per a escapar de la temptació d’una noia de professió cortesana, i d’aquí el nom de «foc de Sant Telm» per anomenar aquestes llums en el cel que il·luminen i no cremen.

El secrets de les places de Barcelona, José Luis Caballero Fernández Davis Escamilla, pàg 184

Judici a un suïcida en el segle XVIII

La mort de Werther, François-Charles Baude, 1911

Fins just abans de la Revolució, es troben judicis sobre el model del següent, que tingué lloc el 1723 a Bergues-Saint-Winoc:

«El dit difunt Pierre le Grand, en aquesta vila on ha finat, en reparació de la qual cosa ordenem que la seva memòria romangui condemnada, esborrada i suprimida a perpetuïtat, que el seu cadàver sigui lligat per l’executor de l’alta justícia sobre un canyís, el cap per avall i de bocaterrosa, i arrossegat pels carrers d’aquesta vila fins al patíbul, on serà penjat, el cap dins la forca que a aquest efecte será plantada el dit i (el) condemnem a les despeses».

Suïcidi, manual d'ús, de Claude Guillon i Yves Le Bonniec, Pàg. 79

I ves per on, amb aquesta entrada el recordem. Au, que ens condemnin!