El dret del suïcidi

Suicidio triplex, 1974, Luis Gordillo

Desconegut pel civil i pel penal, el suïcidi és, en sentit estricte, fora de la llei. No podem sinó alegrar-nos-en, però de pressa! Si ens ho mirem amb més compte, el suïcidi sembla una d’aquestes llibertats vergonyoses, que les lleis deixen ermes per assetjar-les millor.

Pseudo-llibertats com la prostitució, l’avortament i l’amor o la fuga pels menors de divuit anys. Llibertats sota vigilància, sotmeses al consentiment d’autoritats, de tutelars, polis, metges o pares, llibertats que sempre han de ser

«respectuoses».

Enlloc no us prohibeixen que us mateu!, diu  el lloc comú: asserció aproximativa referida al suïcidi  «civil», que  esdevé falsa per aquells que depenen  del Codi de Justícia Militar.

També es veurà que el dret privat només concep una explicació a la immunitat del suïcida: la patologia mental.

La llei s’acontenta, força eficaçment, de prohibir-vos el recurs a la complicitat activa d’altri, d’obligar-vos a una mort solitària, sota pena de comprometre els testimonis per «no assistència» deguda a la vostra persona «en perill».

Suicidi, manual d'ús, Claude Guillon i Yves Le Bonniec, Pàg. 85
Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s