No t’hi capfiquis

Le baiser de l'hôtel de ville, Robert Doisneau, 1950

Le baiser de l’hôtel de ville, Robert Doisneau, 1950

«No t’hi capfiquis. Això de la pau i la guerra és una cosa per sempre. Gairebé a cada instant de la vida, la vida real, al carrer, a la lluita per la supervivència, a la feina, a la família, sempre hi ha algú que s’ha decidit a ser un enemic teu. No és paranoia. És així, algú t’ha escollit com a enemic. No hi pots fer res, si no és defensar la teva casa, el teu honor, la família, la teva llibertat, tot allò que és teu? Sense ser-ne tu enemic, algú vol ser el teu enemic, disposar de la teva enemistat. I si li mostres l’altra galta, deixarà ell de tenir-te per enemic? És que oblidarà la voluntat de vèncer-te? Per bé i per mal, això és així. I no crec que pugui canviar en els propers segles ni tan sols si marxem a viure a altres planetes»

Rates al jardí, Valentí Puig, Pàg. 119

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s