Samuel Johnson es queda sense poder parlar, ha d’escriure

Retrato de Samuel Johnson por Joshua Reynolds, 1775

1. Macdonald Critchley va escriure com el doctor Samuel Johnson va perdre la capacitat de parlar després de patir un vessament cerebral als setanta-tres anys. «A mitja nit», va escriure Critchley, «es va despertar i immediatament es va adonar que havia tingut un vessament cerebral». Per convèncer-se ell mateix que no s’havia tornat boig, Johnson va compondre una pregària en llatí mentalment, però llavors es va adonar que no la podia dir en veu alta. L’endemà al matí, el 17 de juny de 1783, li va donar una nota, que va ser capaç d’escriure, al seu servent, perquè la portés al veí del costat: «Benvolgut senyor, ha estat desig de Déu aquest matí privar-me de la facultat de la parla; i, com que no sé si serà voluntat seva privar-me aviat dels meus sentits, li prego que, en rebre aquesta nota, vingui i actuï per mi, tal com les exigències del meu cas ho requereixin».

Johnson va continuar escrivint cartes, amb la seva habitual sumptuositat i grandiloqüència, durant les setmanes següents, mentre lentament anava recuperant la facultat de la parla. En algunes cartes, però, cometia errors poc característics d’ell, com, per exemple, ometre una paraula o escriure una paraula equivocada; després corregia els errors quan rellegia la carta.

L'ull de la ment, Oliver Sacks, p. 49 (Nota)
Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s