Permanyer, lector de Dalí

tumblr_lnf7g52gmc1qlc0voo1_500

Érem sols. Vaig pensar que començava bé. Dalí, ja ho sabia, era imprevisible. Així, doncs, no em va sorprendre que, abans de deixar-me començar, em demanés que li llegís unes pàgines d’un llibre que li agradava molt. Es tractava de les catedrals segons Focillon, escrit en francès. Cap problema, ja que era una llengua que jo havia après abans que el castellà. Però, de sobte, a mesura que anava llegint, em vaig adonar que el punyeter havia triat una pàgina en què apareixien unes cites en grec clàssic. Resultava que jo havia fet el batxillerat de lletres i l’havia estudiat durant tres anys, la qual cosa em va permetre de passar la prova amb nota alta, malgrat no entendre el que llegia. En haver enllestit un parell de planes, em va fer parar i em proposà: «Bé, comencem!».

Dalí parlat, Lluís Permanyer, p.18
Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s