La jaqueta de Léger

Fernand Léger

Fernand Léger (Argentan, Normandia, 4 de febrer de 1881 – Gif-sur-Yvette, 17 d’agost de 1955)

Ens va donar els regals. A la mare, una bossa elegant per anar al teatre. Per a la Lena, un joc de cosmètics. Per a mi va treure una jaqueta de pana vella.

Sincerament, estava una mica desconegut. La jaqueta necessitava clarament una rentada i un repàs. Els colzes estaven lluents. Hi faltaven botons. Vaig veure taques de pintura a l’oli al coll i a la màniga.

Fins i tot vaig pensar que m’hauria d’haver portat un bolígraf. Però vaig en veu alta:

—Gràcies, no calia que s’hi amoïnes.

No vaig poder cridar: «D’on has tret aquest parrac?»

La jaqueta era vella, realment. Si ens hem de creure els cartells russos, els aturats americans porten jaquetes d’aquestes.

La Txerkàssova em va mirar d’una manera estranya i em va dir:

—És la jaqueta de Fernand Léger. Feia més o menys la teva talla.

Vaig repetir, sorprès.

—Léger? En Léger?

Havíem estat bons amics. Després vaig fer amistat amb la seva vídua. Vaig parlar-li de tu. La Nàdia va anar a l’armari. En va treure aquesta jaqueta i me la va donar. Diu que, en morir, en Fernand li va demanar que fos amiga de tota mena de gentussa…

Em vaig posar la jaqueta. M’anava bé. La podia dur al damunt d’un jersei gruixut. Era una mena d’abric curt de tardor.

[…]

Vaig observar molta estona les taques de pintura a l’oli. Ara em sabia greu que no n’hi hagués més. Només dues: a la màniga i al coll.

Vaig voler recordar què en sabia, de Fernand Léger.

Era un home alt i fort, un normand de pagès. L’any 1915 va marxar al front. Allà li va tocar tallar pa amb la baioneta tacada de sang. Els dibuixos que va fer Léger al front estan plens d’horror.

Més endavant va lluitar amb l’art, com Maiakovski. Però Maiakovski es va disparar, mentre que Léger va resistir i va vèncer.

Somiava dibuixar a les parets dels edificis i als vagons. Mig segle després, la xusma de Nova York feia realitat el seu somni.

Li semblava que la línia era més important que el color. Que l’art, des de Shakespeare fins a Edith Piaf, vivia dels contrastos.

Les seves paraules preferides: «Renoir pintava el que veia. Jo pinto el que he entès…»

Léger va morir sent comunista, havent-se empassat una vegada i per sempre el xarlatanisme més gran de tots els temps. No es descarta que, com molts artistes, fos imbècil.

Vaig portar la jaqueta uns vuit anys. Me la posava en ocasions especialment solemnes. Tot i que la pana s’havia gastat tant, que les restes de pintura havien caigut.

La maleta, Sergei Dovlatov, p. 85
Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s