Retrat de Emil Ludwig

Emil Ludwig (Breslau, 1881 – Moscia, prop d’ Ancona, 1948)

Emil Ludwig. No li tenia gaire simpatia d’ençà que el vaig conèixer fa tres o quatre anys a Barcelona. Ja llavors la seva muller—distingida anglesa, senyorívola—, em semblava superior a ell. Ludwig és el més gran comerciant de la literatura que existeix avui dia. […] Té talent evidentíssim com a narrador, gust literari, sentit de la grandesa dels personatges… Però, a força d’escriure sobre Bismarck, Napoleó o Goethe, ell creu que té quelcom dels seus personatges. Creu també que amb un cop d’ull ja es dóna compte de la psicologia de les persones. Donà una ullada a Sanín Cano i digué agitat: «No me’l presenteu, no em digueu qui és, perquè ja ho sé». En aquests anys ha crescut l’importància que es dóna. Em calia venir a Amèrica per a veure aquesta cosa inaudita: Ludwig considerat com a pensador. De vegades he explicat el procediment de Ludwig per a les seves biografies. Per exemple, la de Goethe. Es tracta de llegir les obres de Goethe, la seva correspondència, el que han escrit d’ell els contemporanis. Senyalar en aquests llibres tot lo aprofitable. Transformar cada tros aprofitable en una fitxa. Agrupar les fitxes per capítols, a l’entorn d’un fet principal o significatiu. La tasca real radica en cada capítol: utilitzar l’essencial. En molts casos (en Goethe, per exemple) tot el treball de Ludwig s’ha reduït a lligar les notes preses, les fitxes, i a unificar-ne l’estil. I sobretot aplicar els procediments, o trucs, que observem en el cinema. Per exemple, el procediment (que és tot el retrat de Napoleó) de col·locar en primer pla els incidents íntims, les peripècies amoroses i, al fons, en darrer terme, la batalla, que és el fet històric important. És a dir, subratllar les febleses humanes de l’hèroe, perquè tothom hi simpatizi, i deixar en la boirina els fets polítics, trascendentals, com a teló o decoració. Ludwig viu bé, està instal·lat, de temps, a Suïssa, com un príncep. És molt treballador. La seva muller el fa quedar bé.

Dietaris, Joan Estelrich. p.302
Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s