Els escritors cecs

Jorge Luis Borges, 1976

Podem parlar de John Milton, que va començar a perdre la vista al voltant dels trenta anys (probablement a causa d’un glaucoma), però va produir la seva millor obra poètica després de quedar-se completament cec, dotze anys més tard. Meditava sobre la ceguesa, sobre com una visió interior podia sustituir la visió exterior, a El paradís perdut, a Samson Agonistes i, més directament, a cartes adreçades als seus amics i en un sonet personal titulat: «On His Blindness». Jorge Luis Borges, un altre poeta que es va quedar cec, va escriure sobre els diversos i paradoxals efectes de la seva ceguesa; també es preguntava com devia ser per a Homer, el qual, Borges imaginava, va perdre el món visual, però va guanyar un sentit molt més profund de temps i, amb això, una capacitat èpica inigualable.

L'ull de la ment, Oliver Sacks, p.224
Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s