Els Tusquets, confusió d’idiomes

Los hermanos Esther y Oscar Tusquets, en el Hotel Costa Brava en Platja d' Aro (Girona), escenario de los veranos de su infancia. Fotografia de Pere Duran

Los hermanos Esther y Oscar Tusquets, en el Hotel Costa Brava en Platja d’ Aro (Girona), escenario de los veranos de su infancia. Fotografia de Pere Duran

L’editora Esther Tusquets, falangista d’adolescent, companya de viatge de la gauche divine de jove i escriptora de gran, recorda que els seus pares sempre li havien parlat en català i que ella sempre s’havia adreçat a ells en aquesta llengua. En canvi, al seu germà Òscar Tusquets, un dels grans arquitectes barcelonins, els pares sempre li van parlar en castellà. «Va néixer —diu Esther d’Òscar— després de la guerra i suposo que s’hi van veure forçats a parlar-li en castellà, per allò de l’ambient. Però la meva escolarització es va donar al Col·legi Alemany, on, per descomptat, l’ensenyament no era en català.»

L'oasi català, Andreu Farràs i Pere Cullell, p.107

Rosa Regàs, filla, jutja la generació del seus progenitors

Rosa Regàs, Barcelona, 11 de novembre de 1933

Rosa Regàs, Barcelona, 11 de novembre de 1933

Si diuen que els fills són els primers jutges, perquè són els que millor coneixen els seus pares, cal fer molt de cas de la sentència d’una brillant néta de la burgesia «regionalista». «Vist des de l’actualitat —ha opinat l’escriptora Rosa Regàs. filla de separats i exiliats i néta d’empresari de la Lliga—, es diria que no va haver-hi burgesia catalana franquista. La transició a la democràcia ha tingut molts avantatges, però quasi ha permès que s’esborrés una part de la nostra història. De la mateixa manera que l’Església, majoritàriament, va optar per Franco, una part molt important de la burgesia catalana va donar suport al franquisme. Amb les seves excepcions, per descomptat. La política de la Lliga, en especial el suport de Cambó a Franco, va tenir conseqüències funestes.»

L'oasi català, Andreu Farràs i Pere Cullell, p.98

Nueve de cada diez

panoramica_sxvi

El mismo año [1568], el secretario Agustín Malo observa que fuera de Barcelona —¡e incluso en la propia ciudad!— nueve de cada diez habitantes no comprenden lo que dice el edicto de fe cuando está redactado en castellano; la eficacia y el sentido común exigen que se utilice el catalán.

 Breve historia de la Inquisición en España, Joseph Pérez, p.196

És com anar a Dublin a aprendre anglès

esterlich_1

(I-XI-1949)

Anècdotes com aquesta testifiquen que sobre aquest punt no ens entendrem mai. Malament si ensenyem català: som separatistes. Malament si ensenyem castellà: no ens pertoca. […] C. de Castillo, oblidant que és un ministre plenipotenciari, comentava el fet dient: «És com anar a aprendre l’anglès a Dublín». I jo, de resposta: «Té raó, senyor ministre, més potser del que es pensa; ningú, com els irlandesos, sap escriure tan bé l’anglès: Wilde, Moore, Dillon, Shaw, Yeats, etc». (La qual cosa no ha privat ni la separació d’Irlanda, ni el sentir autonòmic de Catalunya)

Dietaris, Joan Estelrich, p.452

La història sembla que té tendència a repetir-se

Ramon Casas - MNAC- Enric Prat de la Riba- 027556-D 006542.jpg
«Ramon Casas – MNAC- Enric Prat de la Riba- 027556-D 006542» per Ramon Casas i CarbóMuseu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC)

 

S’estava jugant una complexa partida d’escacs. Mentre el nacionalisme catalanista prenia cos i s’enfortia —Prat de la Riba va publicar La nacionalitat catalana el 1906—, el govern de Madrid aprovava una Llei de Jurisdiccions amb la qual cedia a l’autoritat militar qualsevol ofensa oral o escrita a la pàtria, a les forces armades i als seus símbols. Si es tenia la pell fina, qualsevol opinió esdevenia, amb facilitat, una ofensa.

L'oasi Català, Andreu Farràs i Pere Cullell, p.85

Català com a llengua vehicular

Esperit català II, Antoni Tàpies, 1974

Esperit català II, Antoni Tàpies, 1974

Durante todo el período de los Austrias, el catalán sigue siendo la lengua de la administración y del pueblo. Las cosas empiezan a cambiar con la llegada de los Borbones. A partir de 1717, la corte recomienda el uso del castellano, pero con la mayor discreción: «Hay que actuar de tal modo que se consiga el objetivo sin que se note». Esta tendencia se confirma y se precisa en la segunda mitad del siglo. Un decreto de 1768 ordena que sólo se publiquen obras en castellano, a fin de acelerar la integración lingüística; sin embargo se sabe que en la Universidad de Cervera se siguen imprimiendo catecismos y otros libros en catalán sin que el poder se oponga a ello. En 1780, unas nuevas instrucciones del gobierno recomiendan generalizar el uso del castellano, pero no hay ningún texto que prohíba formalmente el uso de las lenguas regionales.

Breve historia de la Inquisición en España, Joseph Pérez, p.195

Afers diplomàtics: l’oli per sobre la mantega

Joan Estelrich, 1930. Quaderns Crema

Joan Estelrich, 1930. Quaderns Crema

I-XII-1943, dimecres, París. Una hora amb Lequerica: visites esperant; l’ambaixador venint de Vichy i jo d’Espanya, qui sap lo que pensaven que estàvem tractant; quins alts afers diplomàtics!, quins secrets d’estat! Hem parlat només de bibliofília i sobretot de cuina, escatint les meravelles de l’oli per damunt de la mantega. I això perquè—malfiant-nos mútuament—no gosàvem envestir els temes de l’actualitat.

Dietaris, Joan Estelrich, p.379

El misteri de la plaça Antonio Maura

18237966

Antonio Maura també hi va dir la seva [en relació a les Bases de Manresa]: «Un programa de disolución y de negación de la patria.» ¿Alguna autoritat municipal de Barcelona pot explicar per què algù que diu això d’un tòtem del catalanisme té una plaça dedicada al costat de la catedral de la capital catalana?

L'oasi Català, Andreu Farràs i Pere Cullell, p.77

L’Espanya Industrial

L'España Industrial, Barcelona anys 23-30

L’España Industrial, Barcelona anys 23-30

La creació de L’Espanya Industrial el 1847 es produeix en el marc d’aquesta tensió entre Catalunya i la resta de l’Estat. La que serà la primera empresa tèxtil catalana acordà fixar domicili social a Madrid i donar-li aquell nom per demostrar l’interès dels promotors d’industrialitzar Espanya. 

La burgesia emprenedora, Francesc Cabana, p. 33

Boicot als productes catalans, 1836

f23f3f78-277b-4a6e-87ce-92bd2b9e98b9_634111941243769796

Qué sería, pues, si todas las demás provincias de España no quisiesen consumir ningún género catalán, lo que harían sin duda, si la Cataluña se declarase independiente.

Escrit de la Comisió de Fàbriques, 23 de desembre de 1836.
La burgesia emprenedora, Francesc Cabana, p. 32