Las raciones italianas propician la inventiva

Consistían habitualmente en latas de carne que llevaban el sello AM (Amministrazione Militare). Los soldados italianos decían que dichas iniciales significaban «Arabo Morte» («Muerte Árabe»), mientras que sus colegas alemanes las apodaban «Alter Mann» («Viejo») o «Arsch Mussolini» («Culo de Mussolini»).

La segunda guerra mundial, Antony Beevor,  p. 251

El sambenito

Por haber nacido en otra parte, Francisco Goya, 1808-14

Recordemos que una condena por herejía suponía no sólo la confiscación de los bienes, sino además la inhabilitación para ejercer muchos cargos públicos, beneficios eclesiásticos y profesiones, inhabilitación que afectaba a los interesados y a sus descendientes directos; la condena suponía además la obligación de llevar una túnica vergonzante, el sambenito.

Breve historia de la Inquisición en España, Joseph Pérez, p.117

Permanyer, lector de Dalí

tumblr_lnf7g52gmc1qlc0voo1_500

Érem sols. Vaig pensar que començava bé. Dalí, ja ho sabia, era imprevisible. Així, doncs, no em va sorprendre que, abans de deixar-me començar, em demanés que li llegís unes pàgines d’un llibre que li agradava molt. Es tractava de les catedrals segons Focillon, escrit en francès. Cap problema, ja que era una llengua que jo havia après abans que el castellà. Però, de sobte, a mesura que anava llegint, em vaig adonar que el punyeter havia triat una pàgina en què apareixien unes cites en grec clàssic. Resultava que jo havia fet el batxillerat de lletres i l’havia estudiat durant tres anys, la qual cosa em va permetre de passar la prova amb nota alta, malgrat no entendre el que llegia. En haver enllestit un parell de planes, em va fer parar i em proposà: «Bé, comencem!».

Dalí parlat, Lluís Permanyer, p.18

El detectiu real

Breu aparició de Raymond Chandler en una escena de "Double Indemnity" (Perdición) de Billy Wilder, 1944

Breu aparició de Raymond Chandler en una escena de “Double Indemnity” (Perdición) de Billy Wilder, 1944

Ell mateix [Raymond Chandler] ens va dir a El senzill art d’escriure: «L’únic detectiu privat que vaig conèixer personalment me’l va portar a casa una nit un advocat amic meu. Havia estat detectiu de la policia de San Diego durant disset anys. Em va impressionar com a paio pedant i no gaire escrupolós. El detectiu privat de la ficció és pura fantasia, i així és com ha de ser.

Com escric.Les regles del joc, Andreu Martín, p. 134

Companys no permite que Trotski venga a España

Lluís Companys en un discurs a les tropes de l'Exèrcit Popular, l'any 1934

Lluís Companys en un discurs a les tropes de l’Exèrcit Popular, l’any 1934

Otro de sus focos de interés era la evolución de la guerra española, la cual podía dar un giro tras el reciente anuncio de Stalin de brindar apoyo logístico a la República. Pero no le extrañó saber que junto a las armas, incluso antes que ellas, habían viajado a Madrid los agentes soviéticos, estableciendo reglas y minando el terreno para que fructificaran los intereses de Moscú. A pesar de aquel movimiento sinuoso, Liev Davídovich había pensado cuánto le habría gustado estar en aquella España efervescente y caótica. Unos meses atrás, cuando se había perfilado el carácter de la República con el triunfo electoral del Frente Popular, él había escrito a Companys, el presidente catalán, solicitándole un visado que, unos días más tarde, el gobierno central le había negado rotundamente…

El hombre que amaba los perros, Leonardo Padura, p.200

Encara tan tímid, en Tàpies?

Antoni Tàpies als quaranta i pocs

Antoni Tàpies als quaranta i pocs

—¿Què fa en Tàpies? ¿Encara és tan tímid?

I em va contar que a Nova York li havia presentat uns milionaris, que podien ser bons clients. I, mig rient, comentava que la seva timidesa el paralitzava, el mantenia angoixat com un nen malaltís. Mentre que ell, quan es trobava voltat d’aquella mena de gent, s’animava i dominava la situació, i en feia el que volia.

Dalí parlat, Lluís Permanyer, p.13

Andreu Martin recorda a P.D. James que recorda a E.M. Foster

The Menaced Assassin, René Magritte, 1926

(…) l’escriptora P.D. James ens recorda allò que deia E.M. Foster en el seu llibre Aspectes d’una novela: «El rei va morir i després va morir la reina” és una història. “El rei va morir i després la reina va morir de pena” és una trama. “La reina va morir, ningú no sabia per què, fins que es va descobrir que va ser de pena per la mort del rei”, és una trama amb misteri, un enunciat que admet un desenvolupament més gran». I afegeix la gran P.D. James a la teoria de Foster: «Tothom es va pensar que la reina havia mort de pena fins que li van descobrir la marca de la punxada al coll”. Això seria un misteri sobre un assassinat i també admet un desenvolupament més ampli».

Com escric. Les regles del joc, Andreu Martín, p.101