Marlowe xerra amb Chandler

Humphrey Bogart llegint The Big Sleep

Humphrey Bogart llegint The Big Sleep

Raymond Chandler, en Llarg adéu (1953), recrea aquesta conversa entre el seu detectiu protagonista Philip Marlowe i un escriptor de fama:

»— En la meva professió (diu l’escriptor), és molt fàcil estressar-se i sentir-se encarcarat i incòmode. Aleshores, el que escrius no serveix de res. Quan és bo, no costa gens. Tot el que hagi sentit o llegit en contra és pura xerrameca.

»—Potser depèn de qui sigui l’escriptor —vaig dir—. a flaubert no li resultava gens fàcil escriure, però el que produïa era bo».

Com escric. Les regles del Joc, Andreu Martín, p.175

Una autèntica descripció —Txékhov—

Anton Txèkhov (Taganrog, Rússia, 17 de gener de 1860 - Badenweiler, Alemanya, 15 de juliol de 1904)

Anton Txèkhov (Taganrog, Rússia, 17 de gener de 1860 – Badenweiler, Alemanya, 15 de juliol de 1904)

«Una autèntica descripció ha de ser breu, tenir caràcter i rellevància. Hem d’acabar amb llocs comuns com “el sol ponent, banyat en les onades del mar enfosquit, vessava or carmesí” o “els falziots sobrevolaven la superfície de l’aigua i refilaven joiosos”. Per descriure la natura, has d’atrapar petits detalls, endreçant-los de manera que amb els ulls tancats se n’obtingui una imatge clara. Per exemple, si vols transmetre l’efecte total d’una nit clara de lluna plena, escriur que “un tros de vidre d’una ampolla trencada brillava com una petita estrella en l’estany del molí mentre l’ombra fosca d’un gos o un llop va passar bruscament com una pilota”, i coses així. La natura prendrà vida si no tens por de comparar els seus fenòmens amb accions humanes ordinàries».

Com escric. Les regles del joc., Andreu Martín, pp.170-171

Primer párrafo

Primer párrafo de Crónica de una muerte anunciada, de Gabriel García Márquez, 1981

Primer párrafo de Crónica de una muerte anunciada, de Gabriel García Márquez, 1981

García Márquez: «En el primer párrafo se resuelven la mayor parte de los problemas del libro. Se define el tema, el estilo, el tono… El primer párrafo es muestra de lo que va a ser el resto del libro».

Com escric, les regles del joc, Andreu Martín, p.147

El poder de la palabra

Ramon Casas i Pere Romeu en un tàndem, Ramon Casas, 1897

Gabriel García Márquez explica: «A mis 12 años de edad estuve a punto de ser atropellado por una bicicleta. Un señor cura que pasaba me salvó con un grito: “¡Cuidado!”.El ciclista cayó a tierra. El señor cura, sin detenerse, me dijo: “¿Ya vio lo que es el poder de la palabra?”».

 Com escric. Les regles del joc. Andreu Martín,p.142

El texto completo: aquí

El detectiu real

Breu aparició de Raymond Chandler en una escena de "Double Indemnity" (Perdición) de Billy Wilder, 1944

Breu aparició de Raymond Chandler en una escena de “Double Indemnity” (Perdición) de Billy Wilder, 1944

Ell mateix [Raymond Chandler] ens va dir a El senzill art d’escriure: «L’únic detectiu privat que vaig conèixer personalment me’l va portar a casa una nit un advocat amic meu. Havia estat detectiu de la policia de San Diego durant disset anys. Em va impressionar com a paio pedant i no gaire escrupolós. El detectiu privat de la ficció és pura fantasia, i així és com ha de ser.

Com escric.Les regles del joc, Andreu Martín, p. 134

Andreu Martin recorda a P.D. James que recorda a E.M. Foster

The Menaced Assassin, René Magritte, 1926

(…) l’escriptora P.D. James ens recorda allò que deia E.M. Foster en el seu llibre Aspectes d’una novela: «El rei va morir i després va morir la reina” és una història. “El rei va morir i després la reina va morir de pena” és una trama. “La reina va morir, ningú no sabia per què, fins que es va descobrir que va ser de pena per la mort del rei”, és una trama amb misteri, un enunciat que admet un desenvolupament més gran». I afegeix la gran P.D. James a la teoria de Foster: «Tothom es va pensar que la reina havia mort de pena fins que li van descobrir la marca de la punxada al coll”. Això seria un misteri sobre un assassinat i també admet un desenvolupament més ampli».

Com escric. Les regles del joc, Andreu Martín, p.101