Un plano por un franco

Plano del cementerio de Père Lachaise

Plano del cementerio de Père Lachaise

Vivo desde hace quince meses a media cuadra del cementerio de Père Lachaise y sólo hoy, domingo soleado y ventoso, se me ocurre recorrer los cincuenta metros que me separan de la entrada de la rue de la Réunion.

Deslumbrado. Un portero me entrega por un franco un planito y me señala con el dedo las tumbas de Balzac, Molière, Chopin, Edith Piaf, etc. Al poco rato renuncio a buscar las sepulturas ilustres y prefiero perderme por los caminillos estrechos que bordean los mausoleos.

La tentación del fracaso, Julio Ramón Ribeyro, p.282

La jaqueta de Léger

Fernand Léger

Fernand Léger (Argentan, Normandia, 4 de febrer de 1881 – Gif-sur-Yvette, 17 d’agost de 1955)

Ens va donar els regals. A la mare, una bossa elegant per anar al teatre. Per a la Lena, un joc de cosmètics. Per a mi va treure una jaqueta de pana vella.

Sincerament, estava una mica desconegut. La jaqueta necessitava clarament una rentada i un repàs. Els colzes estaven lluents. Hi faltaven botons. Vaig veure taques de pintura a l’oli al coll i a la màniga.

Fins i tot vaig pensar que m’hauria d’haver portat un bolígraf. Però vaig en veu alta:

—Gràcies, no calia que s’hi amoïnes.

No vaig poder cridar: «D’on has tret aquest parrac?»

La jaqueta era vella, realment. Si ens hem de creure els cartells russos, els aturats americans porten jaquetes d’aquestes.

La Txerkàssova em va mirar d’una manera estranya i em va dir:

—És la jaqueta de Fernand Léger. Feia més o menys la teva talla.

Vaig repetir, sorprès.

—Léger? En Léger?

Continua llegint