Dientes de león

Pero hay otras cosas que se pueden comer.

Prado en flor con trocos y diente de León, Vincent Van Gogh, 1890

Prado en flor con trocos y diente de León, Vincent Van Gogh, 1890

En primer lugar, los dientes de león. No tienes más que arrancarlos —raíz incluida—, sacudirles la tierra y llevártelos directamente a la boca.

 Un sacerdote en Dachau, Jean Bernard, p.141

La cerveza como estímulo creativo

Naturaleza muerta con tres jarras de cerveza. Vincent Van Gogh, 1884

Naturaleza muerta con tres jarras de cerveza. Vincent Van Gogh, 1884

Voy a tener que recurrir a la cerveza. No es que el alcohol fecunde mis ideas,  sino que templa mi voluntad, robustece mi entusiasmo y me permite mantener un tren de escritura sin sentirme doblegado por el aburrimiento.

La tentación del fracaso, Júlio Ramón Ribeyro, p.102

Beneïda confusió eclesiàstica: Sant Agustí disfressa a Plató d’apòstol i Rousseau el descobreix

Naturaleza muerta con Biblia y candelabro, 1885, Vincent Van Gogh

Cal esperar el segle IV perquè se li acudeixi a Sant Agustí de mostrar com el suïcidi és una «perversió detestable i damnable» i que el «no mataràs» bíblic s’aplica també a sí mateix.

Aquesta sobtada descoberta teològica, presentada com a veritat eterna, dóna a Jean-Jacques Rousseau l’ocasió de practicar la malvolença: «Els cristians no l’han treta ni dels principis de la seva religió, ni de la seva única regla, que és l’Escriptura, sinó tot just dels filòsofs pagans. Lactanci i Sant Agustí que van ser els primers a avançar aquesta nova doctrina, de la qual ni Jesucrist ni els apòstols no havien dit paraula, no es recolzen sinó en el raonament del Fedó, de manera que els fidels que creuen seguir aquest punt l’autoritat de l’Evangeli, no segueixen sinó la de Plató».

Suïcidi, manual d'ús, Claude Guillon i Yves Le Bonniec, pàg.71